F.A.R.E (Forces Aèries de la República Espanyola)Després del 18 de Juliol del 1936, i del cop d’estat que va donar lloc al començament de la Guerra Civil Espanyola. L’organització de l’Aeronàutica Militar havia de sofrir necessàriament alguns canvis durant el desenvolupament de la Guerra. Així, aquesta situació va aconsellar agrupar les dues aviacions, la de l’Exèrcit de l’Aire i l’Aeronàutica Naval, depenent de la Marina i encara que cadascuna d’elles va guardar la seua identitat, van ser integrades en l’organització del Ministre de Marina i Aire. Més tard, aquests dos cossos van ser fusionats en un sol, formant el nou Exércit d’Aviació la FARE (Forcés Aèries de la República Espanyola), compost de tots els serveis aeronàutics, sent integrats igualment la DECA (Defensa Especial Contra Aeronaus) el dia 16 de maig del 1937. El personal va ser agrupat en tres cossos: el Cos General de Aviació, el Cos Auxiliar d’Aviació, i la Mestrança d’Aviació. El primer d’aquests cossos quedava compost pel conjunt del personal navegant, dividint-se a la vegada en <<Escalón Aéreo>> i << Escalón de Tierra>>. El segon cos incloïa els Ingeniers Aeronàutics, la Intendència, els Mecànics i els Armers. El tercer grup el composava el conjunt del personal obrer de totes les categories. No obstant, pèl que respecta a la DECA, hem de precisar que els oficials i els oficials superiors en general van continuar formant part per llarg temps encara a les seues respectives armes d’origen, en general a l’artilleria. La resta va ser pel contrari incorporat definitivament a l’Arma d’Aviació. El dia 4 de gener del 1938, l’anterior decret que no va arribar a aplicar-se íntegrament, va ser modificat creant-se els següents cossos ben separats entre ells: - Cos General, dividit en Escaló Aeri i Escaló de Terra. - Cos de Mecànics
- Cos de Radiotelefonistes i Meteoròlegs
- Cos Armers
- Cos d’Enginyeria Aeronàutics i Especialistes d’Aeronaus
- Cos d’Intendència
- Cos de Sanitat
- Cos de Tropes i de Serveis
- Cos de Conductors
- Mestrança d’Aviació
La zona republicana va ser durant tota la guerra dividida en Regions Aèries. En juliol i agost es va conservar la divisió geogràfica de cada Esquadra, perdent aquesta forma de divisió tota lògica i sent acertadament substituïda al setembre per un nou traçat de vuit Regions, cadascuna d’elles dividida a la vegada en una quantitat de sectors seguint la seua importància. La taula que segueix a continuació indica les regions, els sectors compresos en cada una d’aquestes i els camps d’aviació previstos inicialment. ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE LES REGIONS - 1a Regió Aèria. Madrid i la seua província, Toledo i Guadalajara.
- 2a Regió Aèria. Múrcia i la seua província i Almeria
- 3a Regió Aèria. Barcelona i la seua província, Tarragona , Lleida, i la part republicana de la zona de Saragossa. El camp d’aviació de La Sénia estava aquí.
- 4a Regió Aèria. València i la seua província, Castelló, Alacant i la zona republicana de Teruel.
- 5a Regió Aèria. Ciudad Real i la seua província així com la zona republicana de Badajoz i Córdoba.
- 6a Regió Aèria. Província del País Basc i Astúries.
- 7a Regió Aèria. Albacete i la seua província i Cuenca.
- 8a Regió Aèria. Baeza, província de Jaén i la zona republicana de la província de Granada.
|
