La Legió Còndor, creació i ajuda Alemanya a l'Espanya Franquista
Primer de tot voldria destacar que la Legió Còndor, era una unitat alemanya que va intervenir a la Guerra Civil Espanyola a favor dels Nacionals. El nom de Legió Còndor se li va denominar al Cos de Voluntaris de la Luftwaffe. Aquesta unitat dintre de les Forces Aèries Alemanyes, se’ls va nombrar el número 88.
Per a què la Legió Còndor arribés a Espanya van passar un fets abans de la seua formació.
Un nou personatge apareix en la història de la guerra espanyola, que la seua actuació va ser de les més positives a favor dels interessos dels nacionals: l’almirall Canaris, cap del Adwerh(servei secret alemany).
Sí l’almirall que va prendre part en les reunions de Bayrehut, no hi ha dubte que des de els primers moments d’iniciar-se l’ajuda alemanya a Espanya va ser Canaris un dels peons de Hitler que més activament van intervenir en el desenvolupament dels fets.
Encara que no es tenen notícies de que existís alguna classe de relació entre l’almirall i el general Franco, sí que n’hi havia amb algun dels compromesos, va ser aquest el mòbil que va influir al Führer per a encarregar-li la missió d’exposar al “Caudillo” la conveniència de que s’acceptarà, també com ajuda militar, l’actuació a la guerra d’Espanya d’una Unitat Aèria Alemanya, per a assegurar la victòria final i contrarestar així el nombre de combatents estrangers que havien eixamplat les files de l’Exèrcit marxista.
En els últims dies del mes d’octubre del 1936 l’almirall Canaris es va desplaçar des de Berlín a Salamanca per a entrevistar-se per primera vegada amb el general Franco, ja investit dels seus càrrecs de Generalíssim dels Exèrcits Nacionals i de la Jefatura del nou Estat Espanyol.
Ja a soles amb Franco, Canaris, que dominava perfectament l’espanyol li va donar a conèixer tot el que sabia de l’ajuda de França i de la U.R.S.S als republicans. La informació detallada de la quantitat d’homes, material, aliments, etc..., que havia arribat a la zona enemiga, dades que havia obtingut per mitjà dels agents del ABWEHR(Servei d’espionatge de les forces alemanyes), que aquesta Jefatura ostentava i per els serveis de l’ambaixada alemanya a Madrid.
L’ambaixador alemany davant de Govern Republicà, que encara davant de l’apropament d’Alemanya a els “rebels” continuava en el seu lloc, informava a Berlín dels fets produïts en la zona enemiga.
Per ell es van conèixer els primers intercanvis de conversacions amb Rússia en els primers dies de la guerra civil i de l’arribada a Madrid, el 24 d’agost, del primer ambaixador soviètic, Marcelo Rosemberg.
A Moscou, a partir del primer de setembre, es van prendre disposicions tècniques amb vistes a la realització d’un ajut complert. Els primers oficials russos van arribar amb Rosemberg i els primers avions poc temps després. Amb aquest material van venir un major nombre d’oficials que van arribar a fer un paper més important que el de els militars republicans Rojos, Miaja , Pozas , etc, destacant entre aquells Goriev, que va dirigir l’Estat Major; Paulov, que va enviar les unitats blindades, i Douglas, l’encarregat dels avions, en la que formaven uns 160 pilots russos, va borrar per complert a Hidalgo de Cisneros, qui va afirmar amb les seues “Memòries” que “la aviació republicana estava en la seua majoria representada per avions soviètics”.
Va informar, a més a més, l’almirall, que el govern de Llarg Cavaller havia exportat per aquells dies la major part de l’or de les reserves espanyoles, com a condició prèvia imposta des de les negociacions russoespanyoles, dels mesos d’agost i setembre, per a la compensació de les ajudes que venien prestant en homes, en material i aliments.
Va insistir Canaris sobre la repercussió d’aquesta ajuda i va tractar de convèncer al Generalíssim per a que sol·licités més protecció de Roma i de Berlín.
Franco, encara que era conscient de la situació creada per aquests esforços que va rebre l’enemic, tenia la seguretat de què amb els reclutaments que es van realitzar a la zona que ell ocupava s’incrementaria suficientment la necessitat de personal.
Comprendría que hauria d’equipar a aquest nou exèrcit, per al que no comptava amb el material suficient i que únicament podria aconseguir-lo d’Itàlia i d’Alemanya, a part de què els seus agents a Anglaterra pugessin adquirir allí o en altres països, mitjançant els crèdits que els hi havien estat facilitats i que obraven a Londres.
Sabia que, al igual que en la zona republicana on els estrangers intervenien a la guerra, podria comptar amb l’ajuda d’unitats armades que per part italiana i alemanya se li proposaven, però coneixent el poble espanyol, gelós de la seua independència, li repugnava acudir a aquest extrem.
Canaris li va manifestar que estava autoritzat per Hitler per assegurar-li que, a part d’algunes concessions econòmiques, no li exigèixen res que el pugui perjudicar, en lo més mínim, la independència espanyola i la seua integritat territorial.
L’entrevista va anar realitzant-se dins de la més completa comprensió per ambdues parts. L’almirall va anar exponent la visió que, del desenvolupament de la guerra, es tenia a alemanya, donada la tàctica seguida fins llavors.
Franco li va afirmar que la seua tàctica metòdica de no exterminar l’enemic, ni destruir les seues ciutats, el camp, la indústria i la producció, portava una mirada patriòtica, amb vistes a una efectiva pau interior el dia de la victòria final. Que ell s’havia format el concepte real de la guerra espanyola, que no podia parangonar-se amb la idea de les guerres modernes. A les guerres la manera clàssica no tenia sentit abstenir-se a la destrucció massiva d’una ciutat per a aconseguir un objecte important; però aquí no es pretén destruir una població, com estratègicament deuria fer-se. Les operacions de destrucció massiva d’objectius militars i nuclis urbans, deuen restringir-se pel fet de què el territori adversari i els seus habitants se estimin part integrant del mateix territori, que havia de rescatar-se amb les seves gents, amb el millor estat possible.
Canaris va comprendre i va compartir aquest parèixer, fins tal punt que durant tota la guerra l’ajudaria en aquest sentit, no només contra els dirigents nacionalsocialistes, sinó inclús contra els italians, quan ambdós van amenaçar en abandonar-lo sinó es sotmetia a les exigències, que no eren altres que la ràpida guerra total, amb les seues seqüeles destructives a gran escala.
Les exigències les va exposar Canaris, que era portador de les condicions alemanyes per a una ajuda més positiva en allò referent a la aviació i la intenció de Goering d’enviar a Espanya unitats regulars aèries.
Les condicions generals del govern alemany, va agregar Canaris, eren les següents:
- Que les formacions alemanyes que vingessin a Espanya serien posades baix el servei d’un cap alemany que s’entengués directament amb el general Franco, de qui únicament podia rebre ordres i al que rendís contes de les seues actuacions. Amb el respecte a l’exterior se salvaguardaria les aparicions amb les designacions d’un servei espanyol.
- Que el personal alemany, que ja venia actuant, procedent de les anteriors expedicions, se integraria amb el seu material a la nova unitat.
- Que es garantís la protecció de les bases aèries alemanyes amb forces de terra espanyola.
- Que les operacions combinades terrestres i aèries fossin mes efectives amb l’objecte de liquidar ràpidament la guerra, dirigint-les sobretot cap als ports de major importància, per a tallar les contínues arribades de reforços per a l’enemic.
- La firma, sense reserva, d’aquestes condicions per part espanyola, significaria l’augment necessari de l’ajuda promesa.
Va explicar a més que aquest cos aeri es denominaria LEGIÓ CÒNDOR. Que el reconeixement oficial del Govern Nacional per Alemanya i Itàlia se realitzaria en ocupar-se Madrid i que el representant alemany davant el govern seria el general Wilhelm von Faupel ( en aquell moment tancaria com a delegat el tinent coronel Warlimont, ja que el seu paper principal va ser el d’enllaç entre les forces alemanyes i els governs espanyols i alemanys).
Franco va insistir tenaçment en les seues primeres manifestacions de que, a tota costa, volia evitar destruccions i que considerava no del tot acceptables les condicions que imposava Alemanya.
Com a conseqüència de l’entrevista, es va autoritzar a Berlín, el dia 30 d’octubre, la formació de la LEGION CÒNDOR i la seua urgent preparació per a traslladar-la a Espanya.
