Si retrocedim 71 anys arribarem a la nostra més recent història i podrem reviure uns fets que estan al record dels nostres majors que van viure amb angúnia la Guerra Civil al nostre poble. El dia 16 de desembre de 1938 l’aviació republicana tenia com a missió el bombardeig estratègic del Camp d’Aviació de la Sénia, base principal del grup de caça J/88 de la Legión Condor alemanya. La República va utilitzar per a aquesta ofensiva el Grup 24 format per bombarders SB-2 Katiuska, van intervenir les esquadrilles 1a, 2a i 4a formant patrulles al comandament del Coronel Sr. Leocadio Mendiola. El bombarder matrícula BK.093, objecte del nostre estudi, anava tripulat pel Capità Pilot Sr. Francisco Gómez, el Tinent Ametrallador Sr. Victoriano Sánchez i l’Observador Sr. Rafael Ballester, aquest últim l’any 1989 ens va fer el següent relat dels fets:
Sí, recordo la formació d’avions: primer una patrulla, en la que crec que anava Mendiola, després una altra patrulla amb Gómez, Ballester i Victoriano Sánchez a l’avió de cap de patrulla i, al darrera cinc avions més, en total onze Katiuskes. No portàvem protecció de caça. Ens dirigíem cap al mar per entrar a la costa a l’altura de Vinaròs des del mar a una altura de 6.500 metres per descendir en direcció a la Sénia per efectuar el bombardeig. Estem enfilant l’aeròdrom de la Sénia quan comença un intens foc artiller amb els 88mm. alemanys, veig davant de mi unes explosions i instantàniament dic per a mi, la següent descàrrega ens dóna. Pel visor utilitzat per al bombardeig veig a terra els trets de les bateries antiaèries i a l’instant un tros de metralla entra pel costat superior esquerra del meu carlinga per a sortir per davant i l’avió cau a la vertical, crido pels intercomunicadors a pilot i metrallador, faig senyals amb les llums, ningú em contesta, l’avió segueix en picat a la vertical, llenço les bombes, tanco la botella d’oxigen, obro la comporta de sortida i llenço el visor de bombardeig, totes aquestes operacions al temps que cridava o feia senyals amb les llums al pilot i metrallador. Al no obtenir resposta em llenço amb paracaigudes...
El Capità Francisco Gómez i el Tinent Victoriano Sánchez van morir a l’estrellar-se el seu avió al Barranc de la Cobalta, els seus cossos van ser rescatats i enterrats dies després al cementeri de Canet lo Roig, segons consta a l’acta de defunció del dia 18 de desembre de 1938.
La nostra investigació s’ha contrastat amb els relats dels tripulants d’altres bombarders que van intervenir en l’acció com ara Jaime Mata, Francisco Cabré i Ricardo Aresté.

Per fi, després d’anys d’intentar localitzar les restes de l’avió
el mes d’agost de l’any 2001 el Sr. Vicent Barceló va poder acompanyar-me a l’olivar on s’havia estrellat el bombarder, em va explicar que al seu record juvenil veia al cel els núvols negres de la antiaèria alemanya davant els “Katiuskes”, de repent es va produir una gran flamarada al cel, un dels bombarders abandona la formació perdent altura, efectuant un semicercle fins estavellar-se al terra, des del seu observatori situat al Mas de Barceló, el jove Vicent va sentir al seu cos els efectes de la gran explosió, va sortir corrent en direcció a l’avió enderrocat, a mesura que s’anava apropant al punt del impacte va començar a veure trossos de l’aparell en flames al seu voltant, a l’arribar a un mur d’almenys tres metres d’espessor va veure els cossos destrossats dels tripulants...
Amb tota la informació reunida i les restes del BK.093 localitzades, vaig contactar amb l’especialista d’Arqueologia Aeronàutica Sr. Isaac Montoya per a planificar l’estudi sistemàtic de la zona.
Durant vuit anys ha realitzat un treball de camp que posteriorment l’ha permès classificar i analitzar els fragments trobats en base a la seva funció i número de sèrie de les peces en determinats casos. Aquesta recopilació d’informació li ha permès desxifrar, per exemple, des dels tipus de pintura utilitzats a Rússia i Espanya, fins la inclinació de l’avió al impactar contra el terra.
Des del inici de la investigació es va planificar un homenatge als aviadors morts enterrats a Canet lo Roig, per fi, el dissabte 26 de setembre de 2009 va poder realitzar-se aquest merescut homenatge als cementiris de Canet i la Sénia amb la col·laboració dels Ajuntaments respectius i l’Associació d’Aviadors de la República. Van presidir els actes el Coronel Sr. Simón Fiestas, de l’Associació d’Aviadors de la República, Sr. Oriol Amat, president del Patronat del Camp d’Aviació de la Sénia, l’alcalde de la Sénia, Sr. Víctor Pla i l’alcalde de Canet lo Roig, Sr. Eleuterio Gimeno, que gràcies a la seva ajuda va poder materialitzarse el projecte. La memòria històrica es consolida amb aquest sobri monòlit aixecat al cementiri amb una placa de granit en memòria del Capità Francisco i el Tinent Victoriano.
Per agrair l’homenatge als seus companys, l’Associació d’Aviadors de la República ha fet donació al Patronat del Camp d’Aviació de la Sénia de la maqueta d’un bombarder “Katiuska” de 62 x 90 cm, construïda per un aviador d’aquest tipus d’avió a l’immediata postguerra.