El 12 de novembre de l’any 2002 va aparèixer una notícia destacada a la premsa de Barcelona “Trobades les restes d’un caça caigut al Prat l’any 1940”, aquest article d’una pàgina em va interessar d’immediat, doncs estava investigant la intervenció del Grup de Caça alemany J/88 de la Legió Cóndor a la nostra Guerra Civil a la seva base de la Sénia. Seguidament passo a resumir aquesta història: 

El mes de setembre de 1938 va arribar al Camp d’Aviació de la Sénia per via aèria procedent d’Alemanya el Major Walter Grabmann per fer-se càrrec del Grup de Caça J/88 i substituir al Major Gottaahar Handrick que tornaria a Alemanya després de presentar-li a tot el personal volant, informant-lo de la logística del camp d’aviació i de les tàctiques de combat empleades, en especial les esquadrilles 1a, 2a i 3a, equipades amb caces Messerchmit Bf.109 de les sèries B-2, C-1 i E-3. Inicialment el Major Walter Grabmann va pilotar el Bf.109 B-2 matrícula 6-56 que havia estat el caça de Handrick, va canviar a l’avió la lletra H de Handrick pintada dintre d’un cercle al fusellatge per una G de Grabmann, així volia demostrar a la resta de pilots la seva ferma successió en el comandament dintre del grup de caça, posteriorment va cedir aquest avió als nous pilots per canviar-lo pel caça Bf.109 E-3 de superiors característiques. Grabmann va romandre per Espanya fins el final de la Guerra Civil, va efectuar 143 vols sobre territori enemic i va aconseguir 6 demolicions d’avions de la República dels tipus I-15, I-16 i SB-2, el seu grup de caça va marxar de la Sénia el 14 de gener de 1939.

El 12 de maig de 1939 el General Francisco Franco lo va concedir la Medalla Militar per les seves 6 demolicions, finalment va cedir el seu avió a l’Exèrcit de l’Aire Nacional. Amb l’experiència adquirida al combat contra avions de la República on va intervenir des del inici de la Segona Guerra Mundial, li va ser concedida la Creu de Cavaller i va arribar al grau de General Major (va sobreviure a la guerra) 

Finalitzada la Guerra Civil, l’Exèrcit de l’Aire va formar esquadrilles amb els avions cedits per Alemanya, el nostre “Messer” es va integrar a la 6a esquadrilla LARA LARAN. Durant una exhibició aèria al Camp d’Aviació del Prat (Barcelona), el 7 de desembre de 1940, pilotant l’aparell el Sr. Eduardo Laucirica Charlen, va iniciar una acrobàcia per a seguidament introduir l’avió en un picat molt pronunciat del que no va poder sortir, va impactar l’aparell en una zona pantanosa aixecant una columna d’aigua d’almenys 30 metres, desapareixent totalment l’avió, l’equip de rescat no va poder localitzar el caça enfonsat al fang del pantà prop de la Torre de la Ricarda, rera una intensa recerca tan sols van poder trobar un falange del dit del pilot i un tros de l’ala. L’equip de rescat va romandre al lloc de l’accident una setmana sense trobar més restes. 

Al novembre de l’any 2002, durant la construcció de la tercera pista del Camp d’Aviació del Prat, l’empresa Benjumea va examinar 40.000 metres quadrats amb radars i detectors de metalls per localitzar el Messerchmitt i les restes mortals d’Eduardo Laucirica. Una volta localitzat l’aparell es va iniciar l’excavació que va ser molt complexa al treballar en una zona pantanosa, el gran forat que van obrir les excavadores s’omplia contínuament d’aigua, l’operació va estar a càrrec d’arqueòlegs militars, també va ser testimoni un nebot del pilot mort per fer-se càrrec de les restes d’Eduardo Laucirica i traslladar-les a un nínxol que l’Exèrcit de l’Aire té al cementiri de Montjuich.

Les restes del Bf.109 van passar a formar part del Museu Militar de Montjuich i van ser dipositades en un magatzem del Sector Aeri del Prat per a la seva posterior restauració.

L’Associació Cultural REH es va fer càrrec de la restauració de les restes, va intervenir com a responsable tècnic el Sr. Carles Cabré que a la seva vegada va contactar amb ADAR per iniciar la identificació i catalogació de les peces.

Davant la possibilitat de reclamar les restes del Bf.109 vaig contactar al gener de 2006 amb l’Ajuntament de la Sénia per

consolidar el projecte del Camp d’Aviació que ja estava en marxa d’acord amb l’alcalde Víctor Pla, el regidor de Cultura Oriol Amat, José Ramón Bellaubí i Heribert Garcia, estava clar que les restes de l’avió havien de tornar a la Sénia, doncs formaven part d’uns fets històrics relacionats amb el nostre poble.

Després d’entrevistes i gestions personals dels components del nostre grup, el 5 de juny de 2006 el Museu d’Aeronàutica i Astronàutica de Madrid i el Museu Militar de Barcelona van cedir les restes del Bf.109 inclòs l’armament a l’Ajuntament de la Sénia.