Els avions que van haver en el camp durant el temps de servei van ser: en l’època dels republicans 4 Katiuskes 6,4,28,12 (tipus d’avió) ; 10 Mosques, 1 Gonzalez Gil 18 i 1 Latecore 28.

POLIKARPOV I-16 “MOSCA”: va ser el primer caça monoplà d’ala baixa amb tren retràctil. El segon prototip, equipat amb un motor M-25 Writght Cyclone va arribar a la notable velocitat de 455 km/h.

Tenia un fusellatge semimonocasc de fusta i les ales metàl·liques recobertes de tela. Les rodes es recollien a mà pel pilot. Les primeres versions contaven amb dues metralladores ShKAS de 7,62 mm i cabina tancada.

El primer contingut que va arribar a Espanya van ser 31 unitats de I-16, donant un gir a la defensa de Madrid.Van rebre el nom de “Mosca”,pels republicans i “Rata”pels nacionals.

Arriben a formar-se set esquadrilles de dotze avions cadascun, segons la disponibilitat del moment. Alguns portaven a la cua el sis doble de la Tercera o el Popeye de la Quarta.

En l’acabar la Guerra, els 22 avions supervivents varen ser incorporats a l’aviació nacional, l’últim d’ells va volar l’any 1953.

CARACTERÍSTIQUES:

TUPOLEV SB-2 “KATIUSKA”: es tracta d’un avió revolucionari rus, derivat del caça pesat MI-3, que portava dos motors.

De construcció metàl·lica, amb plànols proveïts de “flaps”, tren retràctil hidràulic, esmorteïdors i frens pneumàtics. Tenia una senzilla línia aerodinàmica que unida a la potència dels seues motors permetia arribar a una velocitat màxima de 430 km/h. Va entrar en servei a començament del 1936, i van ser anomenat pels republicans Cartagena .

El SB-2 va gaudir durant cert temps de l’avantatge de la seua velocitat, però s’incendiaven ràpidament.

Els republicans van rebre aproximadament 100 unitats que van actuar a tots els fronts, tant en missions estratègiques com tàctiques. Els primers “Katiuska” van ser pilotats per russos, i de mica en mica es van anar passant als nacionals.

Es va construir un model nou del SB-2, el SB-2 bis, estava molt millor equipat, nous motors i hèlix triplades, van arribar a Espanya al 1939. Aquests no van entrar mai en combat, no van ser muntats.

CARACTERÍSTIQUES:

Aquests dos avions van ser els més importants que van estar al camps de la Sénia, després estaven els Late i els González Gil.

LATECOERE 28 “LATE”: aquest avió al 1930 va fer el record mundial de vol en línea recta.

És un monomotor d’ala alta atirantada i tren fix amb roda o patí de cua. Fusellatge, ales i metàl·lic amb revestiments de tela, excepte la part de la cabina que era de xapa.

Aquests avions van ser utilitzats en missions de bombardeig el 1936, i uns altres per a efectuar serveis d’enllaç, per a la Esquadrilla Espanyola.

L’últim Late que es té notícia va estar a l’Escola d’Observadors de Los Àlcázares fins març del 1939.

CARACTERÍSTIQUES:

GONZÁLEZ GIL : el març de 1934 va ser la primera vegada que es va veure aquest avió. Va ser presentat a un concurs per Gonzalez Gil i Pazó. Anomenta GP-1 va ser el guanyador del premi al més ràpid horitzontalment , pujada i el més econòmic.

Aquests aeroplà en la Guerra va ser utilitzats a l’escola de vol republicana amb el nom de EG. Els que es van recuperar de la guerra van ser donats a l’Exèrcit de l’Aire.

Era totalment fet de fusta, el seu fusellatge és de tub d’acer, soldat revestit de xapa d’alumini i tela. Cua de fusta i tela.

CARACTERÍSTIQUES:

Els avions que venen a continuació són els que hi va haver durant l’estada dels Alemanys, és a dir, de la Legió Còndor.

HEINKEL-51: Aquest avió va ser fabricat a Alemanya. Va entrar en servei el 1935.

El tipus d’aquest és un fi biplà, d’ales decalades desiguals, està construït baix una estructura de tubs d’acer amb revestiment de plaques d’electró, contra plaqué i tela.

Quan es va formar la Legió Còndor es van destinar unes 135 unitats en total al seu servei. Els seu armament fix consistia en dues metralladores MG-17 de 7,9mm de calibre. Es van utilitzar en missions d’assalt i per això se’ls hi va posar uns tirabombes.

CARACTERÍSTIQUES:

MESSERSCHMITT BF-109. És un avió fabricat a Alemanya. Va ser la substitució de molts avions com el He-51.

Aquest avió va equipar totes les Esquadrilles del Grup de caça J/88 de la Legió Còndor.

El problema que tenia aquest avió era l’escassa potència del seu motor i l’estreta via del tren d’aterratge. El seu armament consistia en tres metralladores de 7,9mm. En total van intervenir 136 unitats a la Legió Còndor.

D’aquest avió es van fer versions més potents i amb més armament.

CARACTERÍSTIQUES:

JUNKERS JU-87 “STUKA”. Va ser fabricat a Alemanya amb la finalitat de ser un bombarder en picat.

És un biplaça de construcció totalment metàl·lica, tren fix i ales baixes amb alçat en forma de W. També, tenia la comoditat d’incorporar frens aerodinàmics de picat en la part inferior de la semi ala exterior, accionat hidràulicament i uns indicadors rojos per saber la seua posició a la part externa de l’ala. El seu armament era dues metralladores de 7,9 mm, i podia portar una bomba de 250 kg o una de 500 kg.
En total van intervenir 3 unitats a la Legió Còndor.

CARACTERÍSTIQUES:

Comparteix: